#AnyFabra a tots els racons!

 

Després de conèixer la bibliografia més rellevant de Fabra i apropar-nos a la seva figura amb la biografia que van fer les companyes de segon, si pugeu (o baixeu) al primer pis podreu conèixer onze curiositats del gran gramàtic de la llengua intel·lectual conegut per tothom amb un vessant de caràcter més personal.

Ens hem basat en l’Article d’Elisabet Armengol Onze coses que no sabies de Pompeu Fabra a Núvol, fes-li una ullada!

 

Anuncis

Coneixem a Pompeu Fabra!

dav

La biblioteca surt de l’espai habitual i tenyeix els espais de l’institut d’#anyFabra! Coneguem-lo!

L’Adriana Haidu i la Maria Ruiz de 2nC i 2nD ens comparteixen la biografia que han realitzat de Pompeu Fabra.

El 20 de febrer de  1868 neix en Pompeu Fabra a la vida de Gràcia, prop de la capital de Catalunya .Quan en Pompeu té set anys, el pare troba feina al port i es traslladen a Barcelona .

D’adolescent  gaudeix estudiant lllengües i jugant-hi, com que és molt bo en matemàtiques i estudiant  enginyeria química, a la universitat ,ja li diuen “ el gramàtic “ per la seva afició a les llengües.

Quan acaba la  carrera d’enginyeria, es casa i troba feina de professor  universitari a Bilbao, on viu deu anys i hi neixen les seves tres filles. El 1912 la familia torna de Bilbao perquè Fabra és nomenat professor de català a la Universitat de Barcelona.

Forma part de la secció filològica  de l’Institut d’Estudis Catalans i, després de la dictadura de Primo de Rivera, Fabra , l’any 1932, publica el seu diccionari general de la llengua catalana .Després de la guerra civil, Fabra se’n va a França i s´instal·la a Prada de Conflet.

El 1948, el dia de Nadal, , Pompeu Fabra  fa vuitanta anys i mor en aquesta vila francesa prop de Catalunya.

Moltes gràcies i enhorabona per la feina!!

Calno abandonar mai la tasca

L’Ariadna i la Maria han trobat la frase cèlebre de Fabra. Sabeu que la tenim en format postal? No dubteu en agafar-ne una!

 

 

La biblioteca s’ha impregnat d’ #AnyFabra

La biblioteca s’ha impregnat d’ #anyFabra!


Si passeu per la biblioteca, hi trobareu un racó expositiu amb bibliografia relacionada amb Pompeu Fabra: Des de còmics, biografies, adaptacions, fins a exemplars coneguts de l’autor, com  ara el Diccionari General de la Llengua Catalana.

Endinsa’t al món fabrià de la manera que més t’agradi!

 

#AnyFabra

Pompeu_fabra_autor_Varela

Pompeu Fabra, 1933
Autor: Carles Varela i Burch

«Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança»

Pompeu Fabra i Poch Gràcia, 1868 – Prada de Conflent, 1948

Aquest any 2018  és l’Any Fabra. Commemorem la figura i l’obra de Pompeu Fabra després que l’agost passat se celebrés els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

A la Biblioteca de l’Institut Joan Puig i Ferreter també ens sumem a la crida col·lectiva per conèixer, divulgar, profunditzar i posar en valor la seva aportació a la llengua així com el gran arrelament social de la seva figura i obra.

Si us hi fixeu, ja hem començat a instal·lar exposicions temàtiques per l’espai de l’institut.
Us animem a donar-hi un cop d’ull i començar a explorar #AnyPopmeu. Hi ha iniciatives d’entitats, insitucions i col·lectius molt interessants i per a tots els gustos!

impacte_fabra_inici

 

 

 

 

Any Maria Aurèlia Capmany

«Mai no seré prou vella ni prou covarda per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides.»

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991)

Aquest 2018 celebrem l’any Maria Aurèlia Capmany. La novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina fou col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió i va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític. Per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors, va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948),el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982) o la Creu de Sant Jordi (1982).

A la Biblioteca de l’Institut Joan Puig i Ferreter tenim alguns del seus exemplars més coneguts com Feliçment jo soc una dona; El malefici de la reina d’Hongria; Un lloc entre els morts; o El cavaller Tirant.

Us animem a llegir-los i endisar-vos en l’univers feminista de Capmany.